Recordes l’última vegada que una lectura et va posar a cent? Podries dir algun llibre
que hagi dilatat i contret el teu cos de maneres inesperades? Citar un passatge que
t‘hagi fet segregar efluvis amb perplexitat? Si no ho recordes, potser vol dir que no hapassat mai. Cap problema, sempre hi ha una primera vegada.
Quan comencis a llegir El meu primer llibre porno, notaràs com les galtes se’t van
encenent. El ritme cardíac se t’accelerarà de cop en notar el tacte sensual d’uns
invertebrats molt especials, la respiració se t’entretallarà en imaginar el centenar de
possibilitats que ofereix el sexe amb ciborgs, els orificis se t’encendran quan
assisteixis a un número musical protagonitzat per genitals, i emetràs els primers
gemecs, tímids, una mica ridículs—per què enganyar-nos—, quan descobreixis el
plaer de dir les coses més porques en veu alta. I sí, en algun passatge t’ escandalitzaràs, tindràs la sensació d’estar desafiant els teus propis límits morals, pero si en el moment de màxim plaer et comences a sentir culpable, sempre pots repetir per dintre: “només és ficció, només és ficció, només és ficció…”
Aquí comença un viatge a les arrels de l’orgasme, que al final també son, si ho mirem
sense complexes, els fonaments de la literatura. Estem parlant de coses molt serioses.
I recorda, quan fas pop, ja no hi ha stop.
