D?ençà de la divisió d?Europa en diverses confessions, l?art es posà al servei de les doctrines dominants de cada territori. Aquest procés generà reaccions, resistències i continuïtats d?algunes litúrgies o creences. Imatge, devoció i identitat a l?època moderna desgrana l?influx de les reformes religioses en les arts visuals dels segles XVI-XVIII, sobretot al territori català i la corona hispànica, però també a les antigues terres de la Corona d?Aragó, Nàpols i Sardenya. L?obra posa l?accent en la creació de nous temes iconogràfics dins la Passió i la Vida de la Verge; els elements clau de la literatura contrareformista, que plantejà nous conceptes per a l?art; el culte marià o altres advocacions ben arrelades, com la de la Mare de Déu de Montserrat, i dedica una atenció especial a l?oratòria i la predicació. Va ser un temps en què, amb la guerra dels Segadors com a teló de fons, l?art i la religió van tenir un paper cabdal per a la configuració d?imatges i missatges ben poderosos, encara avui d?un enorme interès per al nostre passat col·lectiu.
