Una atapeïda síntesi, descriptiva i interpretativa alhora, on es dibuixa amb precisió i claredat el procés vertebrador de l?esquerra catalanista. Primer estudia com neix el Centre Nacionalista Republicà, producte d?una escissió de la Lliga Regionalista el 1904. Els dissidents es dotaren d?un periòdic, ?El Poble Català?, embrió del CNR i primera mostra del catalanisme nacional i republicà, que comptà amb polítics de la talla de Jaume Carner i Ildefons Suñol. El CNR, engolit per la política de repressió anticatalana encapçalada per l?estament militar, no pogué evitar que l?èxit de la represa del catalanisme se l?apropiessin Cambó i la Lliga. A continuació, hom fa una anàlisi acurada de la Unió Federal Nacionalista Republicana, nascuda el 1910 a l?escalf de la crisi oberta en el catalanisme pels fets de la Setmana Tràgica, que finalment naufragà en un pacte contra natura amb el Partit Radical, incapaç de prendre el lloc a la Lliga Regionalista. Al llarg de tot el llibre planen una sèrie d?interrogants i de realitats evidents. En destaca una de clau: la dificultat d?intel·lectuals, escriptors i periodistes per esdevenir dirigents polítics, i correlativa amb aquesta, la difícil necessitat de convertir les idees, la ideologia si es vol, en un programa de govern pràctic, pragmàtic, capaç de combinar l?idealisme amb les realitats, i de fer comprensible i desitjable per a les multituds una política de canvi real.