El 1960, en plena dictadura franquista, la llei considerava la difusió de propaganda clandestina un delicte equiparable a una acció armada contra el règim. Jordi Pujol i Soley, que el 1980 va ser elegit president de la Generalitat, va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim després de ser detingut per la policia i torturat brutalment fins que es va confessar autor del pamflet «Us presentem el general Franco». Pujol va ser condemnat a set anys de presó, culpable de «Rebelión Militar por equiparación». El procés contra Pujol va aixecar una onada d’indignació i repulsa en amplis sectors de la societat catalana. Va representar, també, la consolidació d’un moviment de joves catalanistes antifranquistes que, a partir d’aleshores tindria en Jordi Pujol el seu principal exponent. Cinquanta-dos anys després, gràcies a les investigacions d’Enric Canals, la documentació inèdita d’aquell procés –que inclou els informes del tristament cèlebre inspector en cap de la VI Brigada Social de la Policia de Barcelona Vicente Juan Creix– es fa pública, en un llibre revelador.