El 25 de juliol del 2014, l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va confessar l’existència d’una fortuna familiar, oculta a l’estranger durant trenta-quatre anys i originada en l’herència del seu pare, mai declarada pels beneficiaris –la seva esposa Marta i els seus fills- “perquè no havien trobat el moment”. Aquest llibre parteix d’aquest fet, que ha estès un sentiment de decepció i, fins i tot, de vergonya col·lectiva en un període clau per al futur de Catalunya i Espanya.
La confessió de Pujol aporta una nova visió al balanç dels seus vint-i-tres anys de govern i al paper fonamental que va tenir durant la Transició. Però, a més a més, situa de bell nou en primera línia el cas de Banca Catalana i posa també de manifest defectes i disfuncions de la democràcia espanyola i de la societat catalana, que ha pogut suportar aquesta llarga història gràcies a les nombroses complicitats, silencis i inhibicions de polítics, empresaris i mitjans de comunicació, en un context de crisi institucional i constitucional com el que ha obert les portes al procés independentista.
