«La cosa més divertida que ha passat mai de la vida a la impremta de Jacques Vincent, segons un obrer que en fou testimoni, fou una insurgent matança de gats». Així comença l’exploració que fa Robert Darnton dels rituals violents que practicaven els artesans a la França de mitjan segle XVIII. En una sèrie d’assaigs elegantment presentats, el professor Darnton exhuma les estranyes i meravelloses visions del món de la gent ordinària i extraordinària que habitava
les ciutats, les viles i el camp de França a l’era de les Llums. Tot abraçant des de l’auster folklore del camperolat francès a les sensibilitats romàntiques que unien Rousseau als seus lectors burgesos de províncies, Darnton ens mostra maneres de pensar i de sentir llargament malinterpretades. En evocar allò exòtic i els llocs comuns de la cultura dels francesos del segle xviii, Darnton convida el lector a considerar qüestions com ara per què un grup d’artesans trobà la massacre de gats tan divertida i com funcionaven les bromes entre els treballadors de l’antic règim. La gran matança dels gats és, així, una visió caleidoscòpica d’una cultura alhora familiar i estranya.
