A en Max sempre el renyen perquè es deixa les aixetes obertes, i de vegades, per mandra de caminar quatre passes, llença el plàstic al contenidor del paper. Quan fa coses com ara aquestes, algú que fos fi d'orella potser sentiria com la Terra es queixa. Aquest agost, però, en Max ha fet un amic molt especial, el nen de la capsa d'aire, i ara, si el pare bada, no és a temps de llegir el diari perquè en Max ja l'hi ha pres i l'ha portat a reciclar.