Baladaspirina constitueix un pas endavant en la configuració d'un projecte poètic molt personal i en gestació permanent, que l'autor se sent incapaç ara com ara de sintetitzar en unes poques paraules a causa de la magnitud de les seves aspiracions i la petitesa dels seus resultats. Qüestionat per les línies rectores fonamentals del seu poemari, momentàniament només se li acut balbucejar: « De profundis clamavi... », abans de tornar, per enèsima vegada, al més greu i solidari dels silencis.