A partir d?una conversa amb Jordi Llavina en la qual s?invocava la proximitat del centenari de Joan Vinyoli (1914-2014), Josep Piera va iniciar una prolongada indagació sobre la seua relació amb el poeta: la correspondencia, els llibres de Vinyoli i els fragments d?una conversa intermitent que van mantenir entre 1978 i 1981. Llavors Vinyoli tenia una seixantena llarga d?anys. Piera ara havia arribat a una edat semblant, la de la maduresa definitiva. La indagació s?estén al cicle vital complet de Vinyoli: l?obra, la relació amb la crítica i el reconeixement literari del seu temps. A contrallum apareix l?evolució poètica i humana de Piera, la seua manera de llegir i interpretar Vinyoli i, al capdavall, del conjunt de la poesia catalana de les darreres dècades. Es tracta d?un exercici de comprensió «de poeta a poeta» d?una profunditat i sensibilitat extraordinàries.