L'obra està formada per una sèrie de vint relats i dos epílegs precedits cadascun d'ells per frases de diferents autors. El conjunt presenta el testimoni social d'històries quotidianes (o no tant) de la crisi o les crisis personals derivades de la fractura social, dels oblidats, de personatges peculiars, de maníacs, de marginats, de pares, de mares, d'infants, de records, de desesperança, d'esperança.
És un retrat col·lectiu de vocació universal, majorment emmarcat en la dècada que ens ha tocat viure, però amb un rerefons intemporal, que tracta de les petites coses que acaben magnificades per una decisió o per un gir en l'esdevenir. Les vides anònimes són així, fins que un dia s'obren pas a les pàgines de successos...