En ple estiu del 1950 cinc noies adolescents internes en un col·legi de monges juguen MITJA VIDA juntes per última vegada a «Acció o Veritat» o, com elles en diuen, el joc de les penyores. Dues, les bessones Viñó, estan a punt de començar una nova vida, plena d02019;interrogants, lluny d02019;allà. L02019;ocasió és especial i ho saben, però cap d02019;elles espera que aquesta nit es converteixi en un punt d02019;inflexió per a algú més i que sense ni tan sols imaginar-ho acabi marcant el seu camí per sempre.
A través de les vides de cinc amigues al llarg de trenta anys, Mitja vida retrata una generació de dones que van haver de construir els seus destins a l02019;Espanya de la dictadura i la Transició, en un moment en què la hipocresia d02019;aquells que volien mantenir les formes a qualsevol preu es va enfrontar amb noves mirades sobre l02019;amistat, l02019;amor i la llibertat.
Un relat eloqüent i vital sobre com ens afecta el pas del temps, sobre el pes de la culpa i la importància del perdó.
Li vaig dir que no la podia perdonar i que tot allò que m02019;havia explicat fent veure que estava penedida no em servia de res. Que ningú pot perdonar en nom d02019;un altre, així que amb el Vicenç hauria d02019;arreglar-ho d02019;una altra manera. Que el perdó no és un intercanvi, sinó un do. Un do que es dóna de franc i que no té cap lògica, per això ningú no pot comprar-lo. Si es comprés, li vaig dir, deixaria de ser autèntic perdó i esdevindria una altra cosa. Aquesta és la raó, vaig dir-li, per la qual no estava en la meva mà fer allò que ella volia. Només podia oferir-li la meva compassió o, encara millor, el meu oblit.