Hi ha un moment en què entenem que les preguntes ens acos-
ten més al sentit, a l’apertura del sentit, que no pas les respostes. Que
les respostes són útils, sí, que les necessitem per continuar vivint, però
que la vida transforma les respostes en preguntes. I no preguntem ne-
cessàriament perquè ens haguem equivocat o perquè considerem insu-
ficient l’experiència que fem. La pregunta és la grafia de l’escreix amb
què la vida es manifesta.
José Tolentino Mendonça, un dels principals assagistes del Portu-
gal contemporani, ens proposa un itinerari per algunes de les grans
preguntes de l’existència amb l’equipatge d’una sòlida freqüentació
dels clàssics: la literatura, la filosofia, els textos sagrats, el cinema, les
arts plàstiques i la dansa són alguns dels referents amb què l’autor di-
aloga a l’hora d’oferir la seva proposta sapiencial.
