La narració en primera persona d’una crisi depressiva. Un llibre enlluernador que trenca motlles i cotilles de gènere. Una nova fita de Carrère.
Vet aquí un llibre que no és cap manual de ioga, i tampoc un benintencionat llibre d’autoajuda. Ioga és la narració en primera persona i sense embuts de la profunda depressió que va dur l’autor a ser diagnosticat amb un trastorn bipolari hospitalitzat durant quatre mesos. És, així mateix, un llibre sobre una crisi de parella, sobre una ruptura afectiva i les seves conseqüències. I sobre terrorisme islamista i el drama dels refugiats. I sí, en gran manera també parla de ioga i de meditació, que l’escriptor practica des de fa vint anys.
El lector té a les mans un text d’Emmanuel Carrère sobre Emmanuel Carrère escrit a la manera d’Emmanuel Carrère. Fa temps que l’autor va decidir deixar enrere la ficció i la cotilla dels gèneres. I en aquesta obra, enlluernadora i dolorosa, s’entrecreuen l’autobiografia, l’assaig i la crònica. Carrère hi parla de si mateix i avança en la seva exploració dels límits d’allò literari.
El resultat és l’expressió descarnada de les flaqueses i els turments humans, una immersió en els abismes personals mitjançant l’escriptura.