Si algú s’ha preguntat què feien els alemanys del carrer mentre Hitler era al poder, aquest és el seu llibre.
Un gruixut expedient obert per la Gestapo de Berlín i tancat pel Tribunal Popular de la mateixa ciutat conté el destí dels Quangel, un matrimoni de mitjana edat que vivia al nord de la capital. Entre els anys 1940 i 1942, aquestes dues persones insignificants, sense recursos ni capacitats específiques, emprenen una lluita contra la monstruosa maquinària de l’estat nazi sense l’ajuda de ningú. I d’aquest desafiament n’esdevé una cosa grotesca: l’elefant se sent amenaçat pel ratolí, i un aparell sense parió es posa a treballar per atrapar-los.
En el decurs d’aquesta lluita desigual i aferrissada, Fallada ens descriu la ciutat, amb els seus carrers i les seves places, els seus patis interiors i les seves tavernes, i ens mostra com els diferents personatges, des de l’obrer fins als ganduls de barriada, des del magistrat fins a la veïna jueva, viuen exposats a un entorn ple de terror, traïció i delació. Aquesta combinació, característica de l’autor, d’elements individuals i elements urbans és el que constitueix la base del retrat realista i enèrgic de la vida de la gent humil del Berlín de l’època nazi.
Sol a Berlín, qualificada per Primo Levi com «el millor llibre que s’hagi escrit mai sobre la resistència antinazi a Alemanya», és una potentíssima novel·la, una lliçó d’amor i de decència. Un llibre que val per sempre.
Sol a Berlín, escrita en només vint-i-quatre dies i publicada a Berlín el 1947, va patir una important retallada ran de la desnazificació. És la primera vegada que el lector català pot llegir aquesta obra i, en primícia mundial, pot fer-ho en la seva versió íntegra.
