El 31 de gener de 1994, de sobte, Barcelona va emmudir: s’havia cremat el Gran Teatre del Liceu, el coliseu líric més important de la ciutat.
Josep Maria Busquets, màxim responsable del Liceu entre el 1985 i el 1993, ens obre les portes d’aquest magnífic teatre per explicar-nos-en la història, mostrar-nos els espais més inaccessibles de l’edifici, i descobrir-nos un bon grapat de secrets que s’amaguen darrere el teló, entre els decorats i, fins i tot, sota les butaques de platea.
Una crònica amena i suculenta que ens ajuda a entendre l’estructura i el funcionament del teatre d’aquella època i com el malaurat incendi va ser també una oportunitat de reforma que, fins aleshores, s’havia estat ajornant una vegada i una altra, sense pensar en les conseqüències.
