La ciència-ficció de Josep Albanell, que ara podem llegir
aplegada en la selecció d’aquest volum, arrenca del malson
distòpic de l’holocaust nuclear dels clàssics dels anys
cinquanta, continua amb la ironia sobre l’abassegament
tecnològic, amplia horitzons amb la irrupció dels nous estímuls
dels anys seixanta, admet el contacte al·legòric amb
l’inexplicable, i acaba amb unes greus, madures reflexions
sobre la condició humana enfrontada a l’incomprensible,
sempre amb una prosa imaginativa i reivindicativa, sempre
amb el gust pel llenguatge i per les imatges que permet crear.