Aquest llibre ofereix la visió de conjunt de vint anys de projecció exterior de Catalunya en una època de grans canvis polítics al llarg de quatre períodes diferents: la primera postguerra europea amb la Mancomunitat de Catalunya, la Dictadura de Primo de Rivera, la Generalitat republicana i, finalment, una guerra civil de més de dos anys i mig, que anava contra l’autonomia catalana, però que també fou una guerra fratricida entre catalans.
Tot en el marc d’una Europa que tancà malament les ferides de la Gran Guerra i que ben aviat caminà vers el penya-segat d’una Segona Guerra Mundial. Malgrat la manca de personalitat jurídica de Catalunya per tenir plena representació exterior, la necessitat de reconeixement i de relació amb les altres nacions era tan important o més que si hagués tingut un Estat propi.
