Per a Duras, la literatura ha d’abordar tot allò que és prohibit, que incomoda, tot el que és insuportable i escandalós, com ho és l’escriptor amb la seva vida.
L’home que seu al passadís és segurament la seva obra més incompresa i també la més radical. Brevíssima, sensual i el·líptica, mostra els desequilibris del desig més malmenat, així com els intents de donar-hi una sortida, que mai no arriba a ser tal.
Un home seu dins la fosca d’un passadís i una dona està estirada al bater del sol, a unes poques passes d’ell, davant per davant, abandonats en un paisatge asiàtic.
Aquest llibre mira d’estimbar-s’hi.