Al campus de la Universitat de les Illes Balears, tres vicerectors
troben el cadàver del seu rector; fa olor de peix
com si hagués estat potinejat per pegellides o tellerines
o cavallets de mar. El cos, esquarterat, eixancat de dalt
a baix, el localitzen els tres homes entre unes mates del
campus, és un esquelet més camacurt que l’originari,
amb els cabells més rinxolats que l’originari. El rector, en
Colau Grimalt, era un intel·lectual sòlid, un físic reconvertit
en informàtic per les exigències del temps, un home de
gran vitalitat acadèmica, que rendia culte a la veritat i als
principis de l’objectivitat. Una consigna de la revolució
del maig francès del 68, l’ennui est contrerévolutionnaire,
sembla que va tenir poc o molt a veure en la seva mort.
Del que va passar o no va passar en aquesta desaparició
en parla la història d'El Clan de Sa Ràpita.
