Aquest llibre s’havia de titular Silencis, ja que els seus autors acostumen a treballar en solitud, perquè la manca de so —cal no confondre-ho amb soroll— permet realitzar les obres en total llibertat. És obvi que el silenci no és mai complet, pel fet que de vegades també se sol escoltar música mentre es fa un treball de creació artística.
Ara bé, el silenci comporta comunicació ja que permet la reflexió. Per tant, l’elecció del títol, la podríem considerar en principi ben encertada, però el desenvolupament del llibre va coincidir amb un moment molt difícil en l’àmbit mundial, com va ser la pandèmia de la covid-19, que va provocar que estiguéssim reclosos al nostre domicili.
Per aquest motiu es va decidir canviar el nom del llibre i afegir-li Cartes ja que, de fet, s’ha anat engendrant com un intercanvi epistolar mentre durava el període de reclusió. Finalment ha donat com a resultat la creació d’una sèrie de deu poemes i deu gravats, partint d’un procés d’execució basat en cadascun dels poemes
elaborats inicialment per Carles Duarte i un conjunt de gravats en diferents tècniques realitzats tot seguit per Lourdes Fisa. A més, també apareixen al llibre alguns dibuixos preparatoris, així com detalls de l’evolució gràfica.
