Maria Rosa (1894) és una obra determinant d'Àngel Guimerà en la creació d'un model dramàtic propi i, alhora, és el drama que arrodoneix la seva aproximació al realisme. Hi trobem una síntesi entre la visió realista / naturalista, que reforça la sensació de «veritat», i la dimensió tràgica, que accentua el caràcter simbòlic dels protagonistes i dels elements que els envolten. La pervivència de Maria Rosa en l'escena constata la seva consideració d'obra clàssica i canònica del teatre català. Aquesta edició voldria assajar una lectura aprofundida de l'obra donant protagonisme als aspectes més relacionats amb el llenguatge teatral. Conté una introducció, notes i una proposta didàctica a cura del professor Anton Carbonell.
